El Secretari d’Afers Socials i Familia i el Director General de Mitjans de comunicació de la Generalitat visiten les instal·lacions de Ràdio la Mina
27 de juliol de 2017
5 centims juliol 2017
5 cèntims juliol 2017
2 d'agost de 2017

Posicionament polític Ple Extraordinari – Pla de legislatura ERC

En primer lloc voldria agrair a la resta de partits que ens hagin donat suport en la nostra proposta de forçar un ple extraòrdinari, sempre em pensat que les explicacions cal donar-les a la ciutadania i que el ple és l’espai ideal per fer-ho davant situacions greus com la que estem vivint en aquest Ajuntament.

No negaré que el primer impuls que ens va motivar a forçar aquest Ple extraordinari va ser la necessitat que la ciutadania rebés informació directa de l’Alcalde sobre la seva situació processal i quin futur li espera. També que esclarís en quina situació queda el regidor Juan Carlos Ramos, després de la gran confusió que es va produir en el darrer Ple ordinari, on la gent va marxar sabent que el regidor havia presentat la seva renúncia però no quina part se li havia acceptat i quina no.

Però vàrem decidir que havíem d’incloure aquest punt en aquest Ple extraordinari, perquè venim denunciant, de fa molt, la manca de projecte polític del partit del govern i de l’equip de govern. El PSC fa temps que havia entrat en coma, però ara agonitza i ha portat aquest Ajuntament a la paràlisi. Les urnes us van fer passar d’11 a 6 regidors i ara 2 d’aquests es troben investigats, sent l’Alcalde un d’ells. El projecte de ciutat està extremadament debilitat i els ciutadans són els principals damnificats de la manca de capacitat del govern per redreçar el rumb i governar la ciutat. S’han ensortit a les votacions, però cada vegada li resulta més difícil sobreviure.

Nosaltres, ERC, com a oposició hem arribat el més lluny que podem.

Intentaré fer un resum del que han estat aquests dos anys per a la ciutat: en aquests dos anys, la ciutat s’ha embrutit, ha patit diverses crisis al barri de la Mina, l’última i més greu amb ocupacions massives que dificulten el futur de l’edifici Venus i de les famílies que hi malviuen a dins. Hem vist l’augment de toxicòmans al mig del centre de la ciutat, l’augment dels robatoris a les botigues. Mai abans no havia vist un Sant Adrià tan brut, tan abandonat i tan depauperat; pels que ens estimem Sant Adrià ens costa reconèixer-la i pensem que la ciutat del futur, la que volem per als adrianencs i adrianenques que vindran, està molt lluny del que és ara.

En aquests dos anys hem pogut comprovar la poca traça o poca voluntat d’afinar en els detalls, allà on veus que les coses es volen fer bé. Hem passat de ser una ciutat amb 4 equipaments esportius a una ciutat amb 1 equipament i mig. Certament el CEM Besòs aguanta però també penja d’un fil. Hem vist morir el poliesportiu Marina – Besòs i com es matava qualsevol esperança de reobrir la totalitat d’equipaments del Ricart. Al Mercat Municipal, dues crisis més, una per la concessió de parades i el concurs de les mateixes, i després el Reglament.  Des que vam entrar a l’Ajuntament el 2015 que venim sentint a parlar del contracte de neteja i no serà fins dilluns que es posarà a votació la seva aprovació.

Sabeu el mite del cavall d’Atila, que per on trepitjava no tornava a crèixer l’herba, per allà on passa aquest equip de Govern és sinònim de fracàs o de crisi.

Podríem fer una llarga llista de despropòsits: el futur de l’edifici Venus més enlaire que mai, l’augment de la venda de drogues, manca d’efectius i organització de la Policia Local, manca de projecte cultural de ciutat, incapacitat de dinamitzar els polígons industrials, una política de promoció econòmica millorable, manca de transparència i d’obertura cap a la ciutadania, manca de sensibilitat i polítiques actives animalistes, un calaix ple de mocions per a executar, un crematori que ningú no vol i que sembla a més que no es pot fer …

Sempre que han necessitat l’ajut de la oposició, l’han tingut, com a mínim nosaltres sempre hem estat fent oposició constructiva, no som obstruccionistes i no amaguem la bona relació personal que tenim. Políticament, també d’altres administracions han estat donant suport a l’acció municipal. Potser ha mancat lideratge, valentia o força, no ho sé, però la situació del Govern municipal i d’aquest Ajuntament és insostenible, cal fer-hi net.

Els ciutadans tenen la sensació que qualsevol cosa que no pertanyi al dia a dia i que no es faci per pura inèrcia és converteix en un problema insalvable per aquest equip de govern. Hi ha sensació de desgovern entre la ciutadania.

Els reptes són majúsculs i ens calen regidors compromesos i autènticament centrats a resoldre aquests reptes de futur que planteja la ciutat de Sant Adrià però sobretot cal que aquests regidors tinguin clar cap a on caminen, quin és el destí, i vostés ara mateix caminen en cercle, per no dir que van cap enrere. Mentre ostenteu la majoria d’aquest Ple teniu el deure moral de fer-ho i els ciutadans la necessitat imperiosa d’un govern i una oposició que deixin de parlar de jutges, judicis i demés termes jurídics i parlin d’allò que preocupa a la gent i dels reptes que planteja la societat i el país on vivim. Cada minut que dediquem a parlar de presumpta corrupció és un minut en què no parlem de resoldre els problemes de la nostra ciutat.

L’equip de govern ha d’explicar quin és el seu full de ruta per als propers dos anys, amb qui compta per dur-lo a terme i quines persones estaran al capdavant, quina serà la prioritat o prioritats i com es pensen realitzar. Ja no valen excuses ni Plans d’inversions locals que serveixen perquè alguns aprovin el pressupost per després enviar-lo al calaix de les mocions aprovades i que no s’executen mai.

Si necessiten ajuda, aquí ens tenen, com sempre, però no converteixin aquest Ajuntament en allò de “qui dia passa, legislatura empeny”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *