Camp de la Bota: Dignitat i memòria
21 de febrer de 2017
5 cèntims febrer 2017
28 de febrer de 2017

ERC Sant Adrià reclama dignitat al Camp de la Bota

Esquerra Republicana de Sant Adrià ha organitzat aquest dissabte un gran acte per reclamar la dignificació del Camp de la Bota i que s’hi crei un projecte memorialístic. La jornada ha comptat amb convidats de primer nivell com els diputats Joan Tarda i Ana Surra, o el creador de l’Arxiu històric de la Mina i Camp de la Bota, Josep Ma Monferrer.

El regidor de Sant Adrià Antoni Vélez ha estat l’encarregat de fer les reclamacions locals per aquest espai que actualment és l’aparcament d’un espai comercial i no té cap indicació per arribar-hi. Vélez ha demanat que “es consolidi un projecte memorialístic que vagi més enllà d’un panell informatiu guixat i ple de pixums de gos”. El regidor ha parlat de l’orgull de sentir-se adrianenc, i que aquest orgull s’ha de defensar en petits detalls, com que s’escrigui bé el nom de la ciutat, o el manteniment d’espais com el Camp de la Bota.

Vélez ha destacat la “manca de dignitat i l’oblit al qual està sotmès aquest espai on es van escriure alguns dels capítols més foscos de la repressió franquista al nostre país” i ha cridat a oblidar els partidismes i fer-ho des de la transversalitat de totes les forces democràtiques. “No volem utilitzar la memòria històrica com arma de confrontació política, sinó com el que hauria de ser: un acte de respecte pels represaliats i les seves famílies, i un recordatori per nosaltres mateixos i les generacions del futur d’allò que va passar, i no pot tornar a passar” ha sentenciat. I ha afegit “no volem que el Camp de la Bota desaparegui un dia com si res, sota un pàrquing com aquest, o sota una carretera més”.

Una llei de memòria històrica descafeïnada
El diputat al Congrés Joan Tardà, ha estat l’encarregat de desmuntar el fals mite de la transició modèlica, ja que amb ella es va enterrar la recuperació de la memòria, i la reparació de les víctimes “un tema transcendental per la qualitat democràtica”. Per a Tardà, la llei de Memòria històrica espanyola és posada d’exemple a tot el món com allò que no s’ha de fer, perquè no repara les víctimes del franquisme.

Joan Tardà ha denunciat que “la llei de memòria històrica d’Espanya va néixer descafeïnada” i ha denunciat que a més a més ha patit “cops de destral”, com per exemple el cas de Xosé Couso, en què la justícia no va voler investigar el seu assassinat per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment Tardà ha posat un crit d’atenció en el fet que “la bèstia del feixisme no estava morta, només dormia” com demostra l’auge d’aquests moviments a Europa.

Un introductor de luxe
L’acte ha comptat amb la presència i intervenció de l’impulsor i responsable de l’Arxiu municipal de la Mina i Camp de la Bota, Josep Ma Monferrer, que ha explicat la història del barri durant el franquisme. Monferrer ha destacat que el Camp de la Bota va néixer com un espai militar, per reprimir els moviments obrers del Poblenou. Després de la guerra civil va convertir-se en un espai de repressió i assassinats a la postguerra. Posteriorment al Congrés Eucarístic de Barcelona, els militars abandonaren el Castell de les Quatre Torres i passà a ser en un espai perifèric més, convertit en suburbi.

Monferrer ha destacat la creació de les Escoles Pies de Pekín, i la importància de l’educació, amb la creació d’un gran projecte educatiu, i ha recordat l’equip docent que lluitaren per aquell projecte. Ha destacat la figura de Francesc Botey, que el 1968 va ser condemnat i tancat a la presó de Zamora, i com el seu germà Jaume va anar a viure a la barraca dels escolapis per continuar el seu projecte. Monferrer s’ha declarat “deixeble dels Botey” i com això el va impulsar a anar a treballar a la Mina on s’hi va quedar. Monferrer veient com el Fòrum de les Cultures esborrava tota la història va decidir crear l’Arxiu històric de la Mina i Camp de la Bota i ha destacat la importància de les col·laboracions i aportacions de la gent.

Altres maneres de tractar la memòria a altres països
La també diputada al Congrés Ana Surra ha explicat com s’ha viscut la memòria històrica en altres països de l’Amèrica llatina. Surra ha parlat de casos com el de Paraguay, Argentina, Xile, Uruguay i Brasil. Surra ha destacat que el més dolorós de tot ha estat els casos dels “nens desapareguts robats”. També ha destacat la importància de la “memòria individual” com a base per actuacions futures. Ha fet notar que la memòria històrica “és dels pobles, però hauria de ser dels estats”.

Presentació de la sectorial de Memòria i Reparació
L’acte també ha servit per presentar l’acabada de crear sectorial de Memòria i Reparació d’Esquerra Republicana. Mati Duque, secretària d’Organització de la sectorial ha estat l’encarregada de presentar-la i explicar el seu funcionament, i ha animat als assistents a participar-hi. També ha parlat el president de la sectorial, Toni Bou, que ha destacat com el 15 d’octubre de 1977 es va aprovar la llei d’amnistia espanyola, una llei preconstitucional de punt i final per la qual els botxins perdonaven les víctimes, una llei d’amnèsia. Víctimes innocents, matades pels seus ideals, i ho ha demostrat explicant com en aquest indret el 16 de març de 1939 afusellaven el primer alcalde, Josep Abril (alcalde de Mataró) “amb una feina tan perillosa com la de sabater” i com el 14 de juliol de 1940, el darrer alcalde, Joan Portús (de Sant Quirze de Besora) “també molt perillós, era electricista”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *